El passat 30 de març, Alumni UPV va presentar el programa Mentoria Uneix-te amb la motivadora intervenció de l'alpinista iraniana Parvaneh Kazemi.
Parvaneh, el nom de la qual, d'origen persa, significa papallona, li ve com l’anell al dit perquè, igual que les palometes, en determinat moment de la seua vida va patir una metamorfosi que li va generar unes noves ales amb les quals sentir-se molt més lliure, dedicar-se al que l'apassiona i arribar als cims més alts del món.
Va començar la seua relació amb la muntanya als 35 anys, quan treballava com a professora de matemàtiques a l'Iran: “Quan vaig començar no tenia ni idea de muntanya, però em va fascinar la pau d'estar en la naturalesa, la bellesa dels llocs… M'ompli veure'm tan xicoteta en comparació amb tot el que m'envolta”. Va començar a moure's per pur plaer per les principals muntanyes de l'Iran, sola o amb amics, i sense aspirar a res es va deixar portar per la seua nova passió per la naturalesa. “Un dia, un amic em va proposar anar al Damavand (de 5.610 m), el volcà més alt d'Àsia i la muntanya més alta de l'Iran. Em vaig animar a intentar-ho i em vaig adonar que, si t'ho creus i ho intentes, pots fer-ho. Poc després, una altra vegada de casualitat, va sorgir l'oportunitat de fer un viatge per a intentar pujar una mica més alt, i en una setmana vaig decidir que me n'anava al Muztagh Ata (7.509 m), a la serralada asiàtica de Kunlun. Va succeir el mateix, allí em vaig adonar que sí que podia i, simplement, ho vaig aconseguir”.
Parvaneh cultivà la seua nova passió, superant reptes i convençuda que el secret per a trencar els límits és simplement intentar-ho. Tan sols sis anys després de començar a fer muntanya, va fer història de l'alpinisme en convertir-se en la primera dona a ascendir en la mateixa setmana l'Everest i el Lhotse (de 8.848 m i 8.516 m, respectivament), encara que amb la humilitat que la caracteritza, afirma “és una cosa senzilla que qualsevol pot fer si s’ho proposa”.
Però les dificultats d'aquest nou camí que va prendre Parvaneh no sols van ser la mateixa ascensió de muntanyes, sinó que va haver de bregar amb els obstacles de ser dona en una societat molt tradicional i religiosa com ho és la iraniana, en la qual l’habitual és que les dones romanguen en un segon pla. Sempre ha realitzat les seues expedicions de manera independent, sense suports oficials, i afrontant multitud de dificultats. Avui dia, sent ja una alpinista consagrada, el que realment l’ompli no és batre rècords o haver fet de l'alpinisme la seua vida, sinó “ser un model de superació per a les dones del meu país i del món. M'encanta saber que els meus passos i el que faig sembra un efecte positiu i ajuda a altres en el seu camí”.
Parvaneh reflexiona com la seua vida va canviar de rumb: “Fins que vaig ser a l'Himàlaia, compaginava el meu treball com a professora de matemàtiques amb les eixides a les muntanyes. A partir d'allò, vaig decidir fer de l'alpinisme la meua vida, així que vaig deixar el meu treball i em vaig dedicar a viatjar i a formar-me per a ser guia d'alta muntanya, que és del que actualment treballe, principalment a l'Iran”.
La història de Parvaneh està plena d'humilitat, reptes i passió, i ens contagia el seu afany de superació perquè no oblidem que: “El primer pas per a aconseguir-ho sempre és intentar-ho”.
